Entrada 8

MITES GRECS

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dèdal i Ícar 

Mentrestant a Creta Minos, enfurit per la mort del Minotaure i la fugida dels atenesos i de la seva filla, va castigar Dèdal. El va tancar amb el seu fill Ícar dins el Laberint, que era tan embolicat que ni tan sols el seu constructor en sabia trobar la sortida. Tot i així l'astúcia i la traça de Dèdal no podia ser reclosa pels murs del Laberint: va enginyar-se l'elaboració d'unes ales que va confeccionar amb cera i plomes per al seu fill i ell mateix. Amb les ales van poden eixir del Laberint, no sense que abans avisés seriosament al seu fill que no s'envolés massa perquè la calor del sol podria desfer la cera de les ales. Això no obstant Ícar, un adolescent rebec, no va fer cas de l'advertiment del seu pare, sinó que, entusiasmat pel fet de volar, es va enlairar cada cop més i més fins que el sol va fondre la cera de les ales i va caure en picat. El seu pare va contemplar com el seu fill es va estimbar en el mar, impotent per salvar-lo. Les seves restes van ser enterrades en una illa propera que rebria el nom d'Icària.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pandora

Pandora sorgeix com a conseqüència del càstig de Zeus a Prometeu, qui va gosar enganyar-lo per ajudar els homes. Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li fessin dons: Afrodita li va infondre l’encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. Zeus també li va donar una capsa per a Prometeu, tot dient-li que era plena de tresors (segons el mite original, era una gerra). Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la capsa. 

Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un temps s'hi va casar. Li va prohibir que obrís la capsa divina seguint els consells de Prometeu. Pandora, però, era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la capsa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la capsa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser l'esperança. Per això es diu que l'esperança és l'últim que perd l'home. Els mals que van eixir de la capsa també van provocar la mort de la mateixa Pandora. 

D'aquesta llegenda se'n deriva la frase feta obrir la capsa de Pandora, que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions. 

Una segona interpretació, més d'acord amb el significat del nom, sosté que la capsa contenia justament tots els béns per a la humanitat i que en obrir-la aquests van volar, tornant amb els déus. Només l'esperança va romandre al costat dels humans (la divinitat no la necessita). En ambdós casos l'obertura de la capsa suposa la fi definitiva de l'edat d'or humana.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Minos i el Minotaure

En la mitologia grega, Posidó, déu del mar, va enviar un bou blanc al rei Minos de Creta perquè el sacrifiqués en el seu honor. El rei Minos es va quedar meravellat davant de la bellesa de l'animal i, en comptes de sacrificar-lo, el va guardar entre els seus ramats, cosa que provocà la ira de Posidó. El déu es va venjar d'aquesta traïció fent que la dona del rei, Pasífae, s'enamorés bojament d'aquell bou blanc. Sota les ordres de la reina, Dèdal que era un inventor de l'època va fer una vaca de fusta, on Pasífae es va amagar. Així, Pasífae, va poder consumar el seu amor amb el bou blanc. De la seva unió va néixer el minotaure, un monstre amb el cos d'home i el cap de bou. 

Minos, després de consultar un oracle, va ordenar a Dèdal que construís el famós Laberint i el monstre hi va ser tancat. 

Durant aquella època, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d'Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una rebel·lió contra ell. En una ocasió en què Androgeu havia acudit a Atenes per a participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo. 

Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i, com que no va trobar ni una cosa ni l'altra, va decidir venjar-se. Minos va enviar una expedició de càstig que va assolar tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en el fet que, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure. 

Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i, quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits. 

Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint només seguint el fil que havia anat desenrotllant prèviament. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar (els joves eren tancats al Laberint sense armes), i alliberà així als atenenesos d'haver de pagar el tribut de sang. 

Aquesta història simbolitza el triomf de la civilització (Teseu arriba de Grècia, bressol aleshores de la cultura) sobre la barbàrie (el monstre).