Entrada 5

L'OLIMP I ELS SEUS DÉUS EXPLICATS

El mont Olimp (en grec antic Όλυμπος, transcrit Ólympos segons la pronúncia antiga i Ólimbos segons l'actual) és la muntanya més alta de Grècia

En la mitologia grega, al cim d'aquesta muntanya, hi havia els dotze déus olímpics, els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes, construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres déus, tenia una sala on es reunien no sols els deus de l'Olimp sinó també els que vivien a la terra i a la mar.

El tron de l'Olimp va ser ocupat per Zeus després de derrotar junt amb els seus germans a Cronos. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols i les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel.

En aquest món sagrat, hi residien els déus i deesses olímpics:

 Zeus, Hera, Hefest, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Ares, Afrodita, Hèstia, Hermes, Demèter, Posidó, Hades (realment vivia a l'Hades, regne dels morts, juntament amb Persèfone, i n'era ell el rei).

Zeus (Ζεύς):
   Déu rei i pare dels déus, el governant de l'Olimp i déu dels cels, el temps, els trons, els llamps, la llei, l'ordre i la justícia. Era el fill petit de Cronos i Rea. Derrocà el seu pare Cronos i guanyà la sobirania dels cels per a si mateix. En l'art fou representat com un home reial, madur, amb una figura robusta i una barba fosca. Els seus atributs habituals són el ceptre reial i el raig, i els seus animals sagrats eren l'àguila i el bou. El seu equivalent romà era Júpiter.

 

  Hera (Ἥρα):

Deessa del cel i del matrimoni, de les dones, el part, els hereters, els reis i imperis. Era la dona i germana de Zeus i filla de Cronos i Rea. Generalment era representada com una dona en la flor del a vida, portant una diadema i un vel sostenint un bastó amb punta de lotus. Com que era la deessa del matrimoni, les infidelitats de Zeus la portaren als gels i a la venjança. Els seus animals sagrats eren la vaca, el paó i el cucut. El seu equivalent romà era Juno.

Hefest (Ἥφαιστος):

Déu del foc, la metal·lúrgia i l'artesania. Segons els mites, era fill de Zeus i Hera o només fill d'Hera. Era el ferrer dels déus i el marit d'Afrodita. Era representat normalment com un home amb barba amb un martell, pinces i una enclusa, les eines d'un ferrer i sovint sobre un ase. Els seus animals sagrats eren l'ase, el gos de guàrdia i la grua. Entre les seves creacions principals hi ha l'armadura d'Aquil·les. El seu equivalent romà era Vulcà.

Atena (Ἀθηνᾶ):

Deessa de la intel·ligència, l'habilitat, la pau, la guerra, l'estratègia bèl·lica, l'artesania i la saviesa. Segons la majoria de les tradicions, va néixer del cap de Zeus completament formada. Era representada coronada amb un casc amb cresta, armada amb un escut i una llança i emprant una ègida sobre el vestit. Els poetes la descriuen com "d'ulls grisos" o de tenir uns ulls penetrants. Era la patrona de la ciutat d'Atenes (que duu el seu nom). El seu símbol és l'olivera i el seu animal sagrat, que sovint l'acompanya, és el mussol. El seu equivalent romà era Minerva.

Apol·lo (Ἀπόλλων):

Déu de la música, les arts, el coneixement, la cura, les profecies, la poesia, la bellesa masculina i el tir amb arc. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis. Com germà i germana, que s'identificaren amb el sol i la lluna, tots dos utilitzen l'arc i una fletxa. En els primers mites, Apol·lo lluita contra el seu mig germà Hermes. Tot i que era la realització del perfeccionisme, podia ser cruel i destructiu, i els seus amors eren rarament feliços. Els seus atributs inclouen la corona de llorer i la lira. Apareix sovint en companyia de les Muses. Els animals sagrats d'Apol·lo són els cabirols, els cignes, les cigales, els falcons, els corbs, les guineus, els ratolins i les serps.

Àrtemis (Ἄρτεμις):

Deessa verge de la caça, el desert, els animals, les noies joves, el part, la pesta i la lluna. En temps posteriors s'arribà a associar amb els arcs i les fletxes. Era filla de Zeus i Leto, i germana bessona d'Apol·lo. Sovint era representada en l'art com una dona jove, vestida amb un quitó curt fins als genolls i equipada amb un arc de caça i un cartutx de fletxes. Els seus atributs inclouen llances de caça, pells d'animals, el cérvol i altres animals salvatges. Els seus animals sagrats són els cérvols, els óssos i els porcs senglars. El seu equivalent romà era Diana.[1]

Ares (Ἄρης):

Déu de la guerra, la sang i la violència. És fill de Zeus i Hera. Fou representat com un jove, semi-nu amb un casc, llança o espasa, i escut. Homer el retrata com de mal humor i poc confiable, i generalment representa el caos de la guerra en contrast amb Atena, deessa de l'estratègia militar i l'habilitat bèl·lica. Era l'amant d'Afrodita. Els animals sagrats d'Ares són el voltor, les serps verinoses, els gossos i els porcs senglars. El seu equivalent romà era Mart.

Afrodita (Ἀφροδίτη):

Deessa de l'amor, la bellesa, el desig, el sexe i el plaer. Tot i que estava casada amb Hefest, tingué molts amants, sobretot Ares, Adonis i Anquises. Era representada com una dona bella i és l'única deessa que apareix nua o semi-nua. Els poetes lloaven la lluïssor del seu somriure. Els seus símbols són les roses i les altres flors, la petxina de pelegrí i la corona de myrtus. Els seus animals sagrats són els coloms i els pardals. El seu equivalent romà era Venus.

Hestia (Ἑστία): 

Diosa del hogar, del correcto orden de lo doméstico y de la familia. Nació en la primera generación olímpica y formó parte de los doce olímpicos, pero los relatos sugieren que cuando Dioniso llegó al monte Olimpo ella le cedió su lugar en los doce para evitar discordias. Se dice que cuando los olímpicos se dirigían a la guerra, la que respaldaba el Olimpo era Hestia. Ella era la única que no iba a la guerra.

Hermes (Έρμῆς):

Missatger dels déus; déu del comerç i la retòrica. Els símbols inclouen el caduceu (vara entrellaçada amb dues serps), les sandàlies i el casc alats, la cigonya i la tortuga (el closca va usar per inventar la lira). Fill de Zeus i la nimfa Maia. El segon olímpic més jove, tot just més gran que Dionís. Es va casar amb Dríope, filla del rei Dríope, i el seu fill Pa es va convertir en el déu de la natura, el senyor dels sàtirs, l'inventor de la flauta i el company de Dionís.









Dèmeter (Δημήτηρ):

Deessa de la fertilitat, l'agricultura, la natura i les estacions de l'any. Els símbols inclouen la rosella, el blat, la torxa i el porc. Medi filla de Cronos i Rea. El seu nom llatí, Ceres, ens va donar la paraula "cereal".









Posidó (Ποσειδῶν):

Senyor dels mars, els terratrèmols i els cavalls. Els símbols inclouen el cavall, el bou, el dofí i el trident. Medi fill de Cronos i Rea. Germà de Zeus i Hades. Casat amb la nereida Anfítrite, encara que, com la major part de déus masculins grecs, va tenir moltes amants.










Hades (ᾍδης):

Déu de l'inframón, dels morts i les riqueses de la terra ( «Pluto» es tradueix com «el ric»), va néixer a la primera generació olímpica, però a causa que viu a l'inframón en comptes de a la muntanya Olimp, no sol ser inclòs entre els dotze olímpics. Va robar a Perséfone de la Terra i la va convertir en la seva esposa en l'inframón, d'on la deixava sortir cada sis mesos per reunir-se amb la seva mare.