Entrada 10

Els dotze treballs d'Hèracles 

Hèracles es va casar amb Mègara, filla del rei Creont de Tebes, amb la qual va tenir diversos fills. Però Hera no havia oblidat la seva rancúnia i va provocar-li un terrible atac de follia, en el qual va matar amb l'arc els seus propis fills i els d'Euristeu, el seu cosí i rei de Tirint. Quan va recuperar el seny, horroritzat per l'acte que havia comès, va acudir a l'oracle de Delfos per saber com expiar el seu terrible crim. L'oracle li va ordenar canviar el nom d'Alcides que havia dut fins a aquell moment pel d'Hèracles -amb el significat de "la glòria d'Hera"- a fi d'aplacar la ira de la deessa i posar-se al servei d'Euristeu durant dotze anys. Durant aquest temps Euristeu li va posar dotze treballs que només Hèracles podia aconseguir acomplir. Aquestes dotze gestes són les més cèlebres de totes les que va realitzar l'heroi, però Hèracles va protagonitzar moltes altres empreses com l'alliberament de Prometeu i va participar en altres com en l'expedició dels Argonautes.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 I. El lleó de Nèmea

 Hèracles va escanyar amb els seus braços el terrible lleó de Nèmea, que ningú aconseguia caçar perquè era invulnerable a qualsevol arma. Li va arrencar la pell i se la va posar en endavant damunt les espatlles com a abric. El lleó es va convertir en la constel·lació del Lleó.

II. La Hidra de Lerna

La Hidra era un horrorós monstre en forma de serp de múltiples caps. Hèracles va reeixir a matar-la tallant-li tots els caps. 

 
 III. El senglar d'Erimant

Després d'encalçar-lo durant hores, Hèracles va caçar un enorme senglar dels boscos d'Erimant i el va portar viu a Euristeu, el qual es va amagar en un calder quan Hèracles va entrar al seu palau amb el senglar sobre l'espatlla. 

IV. La cerva de Cerínia 

Euristeu va ordenar Hèracles portar-li viva aquesta cerva, que tenia peünyes de bronze i banyes d'or. Després d'encalçar-la durant dies, la va capturar.

 
V. Les aus del llac Estimfal 

Euristeu va ordenar Hèracles expulsar del llac Estimfal unes aus de bec, urpes i plomes de bronze que atacaven homes i bestiar. Fent sonar uns címbals de bronze els va fer aixecar el vol i tot seguit els va caçar amb arc.

VI. Els estables del Rei Augias 

Tots els dominis d'Augias, rei d'Èlida, estaven estaven coberts dels excrements dels seus immensos ramats de vaques. Hèracles ho va netejar tot desviant dos rius perquè les seves aigües s'ho emportessin tot.

VII. El toro de Creta 

El toro del rei Minos que Posidó va fer embogir i del qual va néixer el Minotaure corria per arreu de l'illa de Creta, devastant-ho tot, fins que Hèracles el va dur viu a Micenes. Després va alliberar-lo.

VIII. Les eugues de Diomedes 

El rei traci Diomedes tenia quatre eugues que menjaven carn humana. Hèracles les va tornar manses fent que devoressin el seu propi amo. A continuació les va portar a Micenes i les va consagrar a Hera. 

IX. El cinturó d'Hipòlita 

Per regalar-lo a la seva filla, Euristeu va demanar a Hèracles el cinturó d'Hipòlita, reina de les amazones. Les amazones eren un poble de dones guerreres que vivien a les costes del mar Negre. Hèracles va matar Hipòlita i li va prendre el cinturó.

X. Els bous de Geríon 

Hèracles es dirigí a l'extrem occident a robar els bous de Geríon, monstre de tres caps que tenia immensos ramats a una illa prop de l'Hades. Hèracles travessà l'Ocèan i, després de matar Geríon i passar l'estret de Gibraltar, on aixecà les anomenades Columnes d'Hèracles, conduí els ramats per les costes del Mediterrani fins dur-los a Euristeu.

XI. El ca Cèrber

Euristeu demana a Hèracles Cèrber, el terrible gos amb tres caps que guarda la porta dels inferns. Guiat per Hermes, arriba al món dels morts, on regna Hades. Aquest li dóna permís per endur-se'n el guardià de l'entrada i Hèracles aconsegueix lligar el gos i portar-lo davant Euristeu. Tot seguit el va tornar als inferns.

XII. Les pomes d'or del jardí de les Hespèrides

L'última exigència d'Euristeu van les pomes d'or que creixien en un jardí de l'extrem occident de la terra, custodiades per les nimfes Hespèrides i per un monstre de cent caps. En el camí va alliberar Prometeu matant l'àguila que li menjava eternament el fetge. Quan va arribar al jardí de les Hespèrides, seguint els consells que Prometeu li va donar com a agraïment, va anar a trobar Atlas, el tità que sostenia el món sobre les seves espatlles, i li va proposar rellevar-lo un moment de la seva feixuga tasca a canvi de les pomes. Atlas les va aconseguir, però, un cop alliberat de la càrrega, no volia tornar al seu lloc anterior. Així és que Hèracles va simular que acceptava el canvi, demanant-li tanmateix que li permetés posar-se un coixí sobre les espatlles per fer-ho més còmodament. En el moment que Atlas li va agafar de nou el món perquè pogués col·locar-se bé el coixí, Hèracles va aprofitar-ho per esmunyir-se i agafar les pomes, deixant el tità un altre cop sota el pes del món.