Entrada 4

DIFERÈNCIES ENTRE LA MITOLOGIA NÒRDICA I LA GREGA (DÉUS I HISTÒRIA).

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
MITOLOGIA NÒRDICA

La mitologia nòrdica és una de les mitologies més conegudes i més interessants de totes, per això faré una comparació entre aquesta i la grega.

La mitologia nòrdica o escandinava és el terme general per als mites, la religió, les creences i les llegendes dels pobles escandinaus, incloent-hi aquells que es van assentar a Islàndia. Està estretament relacionada amb la germànica continental i l'anglosaxona, ja que totes elles deriven d'una antiga mitologia germànica que al seu torn prové d'una mitologia indoeuropea més primerenca.

Així doncs, tot i que les arrels de la mitologia germànica s'estenen molt enrere en el temps, només es coneixen amb detall les versions nòrdiques de finals de l'era vikinga, ja força barrejada amb elements del cristianisme. Destriar-ne els elements originals continua suposant un repte per als estudiosos. La mitologia a l'edat mitjana anava desapareixent com una tradició viva al mateix temps que desapareixien les institucions polítiques que l'havien donat suport. Els qui van preservar-la van ser precisament els monjos, que transcrivien les llegendes locals, segurament enduts per afany de proselitisme: volien educar els habitants dels feus que encara conservaven els antics costums adaptant els mites als preceptes cristians que intentaven ensenyar.

Asalt dels víkings a Lindisfarne al 793

Els nòrdics, com els grecs, també tenien els seus déus:

Odín 

Es considerat el déu principal de la mitologia nòrdica.

És representat com a un home de mitjana edat amb el pel llarg i rissat i barba. Duia una llança anomenada Gungnir. Estava freqüentment acompanyat de dos corbs anomenats Hugin i Munir i li faltava un ull.

Thor 

És el déu del trò en la mitologia nòrdica i germànica.
És representa amb un martell de guerra llancívol, anomenat Mjolnir.

Tyr 

És el déu de la guerra i de la batalla en la mitologia nòrdica.

És descrit com el home d´una sola mà.

Sif 

És una deesa Asir de la fertilitat. Simbolitza la fidelitat i les collites, pel seu cabell ros.

Es representa com a una dona de cabells daurats.

Loki

És el déu timador de la mitologia nòrdica.
Canvia constantment de forma i sexe.

Freyja 
És descrita com la deesa de l'amor, la bellesa i la fertilitat. També ara associada amb la mort, amb la guerra, amb la màgia, i la riquesa.
Posseeix una gran bellesa; posseeix un collar brillant, el Brinsingamén.

Freyr
Era el déu nòrdic del sol del estiu i de les plujes, també era el deu de la fertilitat. 
Cavalgava sobre Gullinbursti, un porc senglar lluent , i posseeix la nau Skioblaonir. També té servents, Skírnir, Byggvir i Beyla. 

Baldr
És un dels déus més importants i coneguts de la mitologia nòrdica. Es el déu de la llum i el segon fill d'Odin, germà de Thor.
 
Frigg 
És una de les deeses majors en la mitologia a nòrdica i germànica, dona d'Odin, reina dels Esir i deesa del cel. És la deesa de la fertilitat, el amor, el maneig de la llar, el matrimoni, la maternitat i els arts domèstics.

 Frigg és acompanyada normalment per Eir, la deesa de les curacions. Les ajudants de la deesa són Hlín, Gná i Fulla.

Njoror

Déu Vanir dels mars, els vents, el foc, i la fertilitat. 

Se'l representa com un deu molt ben preciat, en la flor de la seva vida, vestit amb una curta túnica verda, amb una corona de conxes i algues sobre el cap o un barret d´ala marró adornat amb plomes d'àguila o de garsa.

 

Imatges amb déus nòrdics.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

MITOLOGIA GREGA

La mitologia grega està formada per un conjunt de llegendes que provenen de la religió d'aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental. Els grecs, encara que no practiquessin la religió, coneixien aquestes històries, les quals formaven part del seu patrimoni cultural.

 Els mites grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de déus i herois altres criatures mitològiques. Aquests relats van ser originalment difosos en una poètica oral, si bé actualment els mites es coneixen principalment gràcies a la literatura grega.

Els déus del panteó grec adoptaven figures humanes i personificaven les forces de l'Univers; igual que els homes, els déus grecs eren impredictibles, per això unes vegades tenien un estricte sentit de la justícia i unes altres eren cruels i venjatius; favor seu s'aconseguia per mitjà dels sacrificis i de pietat, però aquests procediments no eren sempre efectius ja que els déus eren molt volubles.

La mitologia grega és absolutament complexa, plena de déus, monstres, guerres i déus tafaners. Alguns estudiosos afirmen que va arribar a haver fins a 30.000 divinitats en total.

El famós arquitecte Dèdal i el seu fill Ícar.
 
 Els principals déus de la mitologia grega són:

Zeus (Júpiter)

Déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia, déu suprem barbut, assegut en un tron, amb un llamp o el ceptre a la mà, àguila.

Posidó (Neptú) 

Déu del mar i dels terratrèmols és barbut, duu un trident, i va amb cavall i carro. 

Hades (Plutó)

 Déu dels inferns que regna sobre els morts barbut, assegut en un tron o conduint un carro, sostenint un ceptre, una cornucòpia o una forca bident, acompanyat del ca Cèrber. 

Demèter (Ceres)

eessa de l'agricultura, donà el blat i les lleis als homes espigues de blat, falç, torxa, serp. 

Hèstia (Vesta)

Deessa de la llar familiar i pàtria flama. 

Afrodita (Venus)

Deesa de l'amor, de la sexualitat i de la bellesa normalment nua, sobre una petxina, amb una poma, coloms, pardals. 

Ares (Mart)

Déu de la guerra, sense barba, amb cuïrassa, casc, escut, llança, gall. 

Hefest (Vulcà)

Déu del foc i dels ferrers lleig, coix i brut, tors nu, tenalles, martell i enclusa. 

Atena (Minerva)

Deessa de la guerra, de la saviesa, la intel·ligència i dels artesans ègida, casc, llança, escut, olivera, òliba. 

Àrtemis (Diana)

Deessa de la caça i els boscos, la virginitat i els parts, lluna arc i carcaix, mitja lluna, cèrvol, gos, acompanyada de les nimfes. 

Apol·lo 

Déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació és el sol jove bell i sense barba, amb lira o arc i carcaix, corona de llorer, corb. 

Hermes (Mercuri)

Missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres, guia els morts als inferns sense barba, amb sandàlies i barret amb ales, caduceu i capa. 

Eros (Cupido)

Déu de l'amor jove o nen nu, amb arc, fletxes i ales l'esquena. 

Quadre amb déus grecs.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

COMPARACIÓ

Ambdues mitologies tenen una història pareguda, o sigui, les dues mitologies tenen l'objectiu de explicar com funciona el món, qui fa que funcioni el món (els déus), bàsicament coses que no es podien demostrar fa molts d'anys.

També tenen els seus propis déus, que es pareixen bastant entre si: Odin es el déu nòrdic principal i Zeus també ho és però de la mitologia grega, Freyja és la deesa de la fertilitat, els camps etc... de la mitologia nòrdica i Dèmeter ho és però de la mitologia grega, uns altres molt parescuts són Helios, de la mitologia grega, i Balder de la mitologia nòrdica.