Entrada 10

Els dotze treballs d'Hèracles 

Hèracles es va casar amb Mègara, filla del rei Creont de Tebes, amb la qual va tenir diversos fills. Però Hera no havia oblidat la seva rancúnia i va provocar-li un terrible atac de follia, en el qual va matar amb l'arc els seus propis fills i els d'Euristeu, el seu cosí i rei de Tirint. Quan va recuperar el seny, horroritzat per l'acte que havia comès, va acudir a l'oracle de Delfos per saber com expiar el seu terrible crim. L'oracle li va ordenar canviar el nom d'Alcides que havia dut fins a aquell moment pel d'Hèracles -amb el significat de "la glòria d'Hera"- a fi d'aplacar la ira de la deessa i posar-se al servei d'Euristeu durant dotze anys. Durant aquest temps Euristeu li va posar dotze treballs que només Hèracles podia aconseguir acomplir. Aquestes dotze gestes són les més cèlebres de totes les que va realitzar l'heroi, però Hèracles va protagonitzar moltes altres empreses com l'alliberament de Prometeu i va participar en altres com en l'expedició dels Argonautes.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 I. El lleó de Nèmea

 Hèracles va escanyar amb els seus braços el terrible lleó de Nèmea, que ningú aconseguia caçar perquè era invulnerable a qualsevol arma. Li va arrencar la pell i se la va posar en endavant damunt les espatlles com a abric. El lleó es va convertir en la constel·lació del Lleó.

II. La Hidra de Lerna

La Hidra era un horrorós monstre en forma de serp de múltiples caps. Hèracles va reeixir a matar-la tallant-li tots els caps. 

 
 III. El senglar d'Erimant

Després d'encalçar-lo durant hores, Hèracles va caçar un enorme senglar dels boscos d'Erimant i el va portar viu a Euristeu, el qual es va amagar en un calder quan Hèracles va entrar al seu palau amb el senglar sobre l'espatlla. 

IV. La cerva de Cerínia 

Euristeu va ordenar Hèracles portar-li viva aquesta cerva, que tenia peünyes de bronze i banyes d'or. Després d'encalçar-la durant dies, la va capturar.

 
V. Les aus del llac Estimfal 

Euristeu va ordenar Hèracles expulsar del llac Estimfal unes aus de bec, urpes i plomes de bronze que atacaven homes i bestiar. Fent sonar uns címbals de bronze els va fer aixecar el vol i tot seguit els va caçar amb arc.

VI. Els estables del Rei Augias 

Tots els dominis d'Augias, rei d'Èlida, estaven estaven coberts dels excrements dels seus immensos ramats de vaques. Hèracles ho va netejar tot desviant dos rius perquè les seves aigües s'ho emportessin tot.

VII. El toro de Creta 

El toro del rei Minos que Posidó va fer embogir i del qual va néixer el Minotaure corria per arreu de l'illa de Creta, devastant-ho tot, fins que Hèracles el va dur viu a Micenes. Després va alliberar-lo.

VIII. Les eugues de Diomedes 

El rei traci Diomedes tenia quatre eugues que menjaven carn humana. Hèracles les va tornar manses fent que devoressin el seu propi amo. A continuació les va portar a Micenes i les va consagrar a Hera. 

IX. El cinturó d'Hipòlita 

Per regalar-lo a la seva filla, Euristeu va demanar a Hèracles el cinturó d'Hipòlita, reina de les amazones. Les amazones eren un poble de dones guerreres que vivien a les costes del mar Negre. Hèracles va matar Hipòlita i li va prendre el cinturó.

X. Els bous de Geríon 

Hèracles es dirigí a l'extrem occident a robar els bous de Geríon, monstre de tres caps que tenia immensos ramats a una illa prop de l'Hades. Hèracles travessà l'Ocèan i, després de matar Geríon i passar l'estret de Gibraltar, on aixecà les anomenades Columnes d'Hèracles, conduí els ramats per les costes del Mediterrani fins dur-los a Euristeu.

XI. El ca Cèrber

Euristeu demana a Hèracles Cèrber, el terrible gos amb tres caps que guarda la porta dels inferns. Guiat per Hermes, arriba al món dels morts, on regna Hades. Aquest li dóna permís per endur-se'n el guardià de l'entrada i Hèracles aconsegueix lligar el gos i portar-lo davant Euristeu. Tot seguit el va tornar als inferns.

XII. Les pomes d'or del jardí de les Hespèrides

L'última exigència d'Euristeu van les pomes d'or que creixien en un jardí de l'extrem occident de la terra, custodiades per les nimfes Hespèrides i per un monstre de cent caps. En el camí va alliberar Prometeu matant l'àguila que li menjava eternament el fetge. Quan va arribar al jardí de les Hespèrides, seguint els consells que Prometeu li va donar com a agraïment, va anar a trobar Atlas, el tità que sostenia el món sobre les seves espatlles, i li va proposar rellevar-lo un moment de la seva feixuga tasca a canvi de les pomes. Atlas les va aconseguir, però, un cop alliberat de la càrrega, no volia tornar al seu lloc anterior. Així és que Hèracles va simular que acceptava el canvi, demanant-li tanmateix que li permetés posar-se un coixí sobre les espatlles per fer-ho més còmodament. En el moment que Atlas li va agafar de nou el món perquè pogués col·locar-se bé el coixí, Hèracles va aprofitar-ho per esmunyir-se i agafar les pomes, deixant el tità un altre cop sota el pes del món.

Entrada 9

MONSTRES I ÉSSERS PRODIGIOSOS

CENTAURES
Éssers mig humans i mig cavalls. Van néixer de la unió d'Ixíon i del núvol que va enviar-li Zeus amb la forma d'Hera, a qui pretenia posseir. Representaven la natura més salvatge i s'alimentaven de carn crua.

CÈRBER

Gos amb tres caps, eriçats de serps, que vigilava l'entrada al regne d'Hades, no deixant-hi entrar els vius i impedint-ne la sortida als morts. Malgrat el seu aspecte aterrador, diversos herois com Hèracles o Orfeu van ser capaços de sotmetre'l.

ESFINX

Monstre d'origen egipci amb cara de dona, cos de lleó i ales d'àguila. En una muntanya propera a Tebes, posava un enigma als viatgers, que devorava quan es veien incapaços de resoldre'l, fins que Èdip va endevinar-l'hi i es va matar precipitant-se des d'un penya-segat.

GÒRGONA

Cadascuna de les tres germanes, anomenades Esteno, Euríale i Medusa, amb urpes, cabellera de serps, una llengua llarga i unes dents punxegudes. La Medusa va ser morta per Perseu.

GRIU

Ésser amb cos de lleó i ales i cap d'àguila. La seva doble natura el fa símbol del poder a la terra i al cel.

HARPIES

Éssers horribles, normalment representades amb la forma d'aus amb cap de dona o, de vegades, de dones alades. Les seves urpes són temibles. Vivien a les illes Estròfades del mar Egeu i raptaven infants i ànimes de morts. Els Argonautes van reeixir a dominar-les.

MINOTAURE

Ésser amb forma humana però amb cap de toro. Fill de Pasífae i d'un toro enviat per Posidó. De seguida que va néixer, Minos, marit de Pasífae i rei de Creta, va tancar-lo dins el Laberint, on va viure fins que Teseu el va matar.

PEGÀS

Cavall alat i volador engendrat per Posidó, va néixer de la sang de Medusa en ser decapitada per Perseu. Bel·lerofontes va reeixir a capturar-lo i el va muntar per vèncer la Quimera i les amazones, fins que, endut per l'orgull, va pretendre volar fins a l'Olimp. Mentre s'enlairaven Pegas el va precipitar al buit i va arribar sol a l'Olimp, on Zeus el va convertir en un dels seus cavalls.

QUIMERA

Ésser monstruós amb tres caps diferents: un de lleó, un altre de cabra i un tercer de serp, al final de la cua. La Quimera treia foc per la boca i devorava gent i bestiar. Bel·lerofontes va aconseguir matar-la acostant-s'hi per l'aire sobre Pegas i enfonsant en la seva gola una llança amb una punta de plom, que es va fondre amb el foc que exhalava i la va ofegar.

SIRENES

Divinitats marines amb cap i pit de dona i la resta del cos d'au. Vivien a les costes de Sicília, on amb els seus cants encisadors atreien irresistiblement els mariners fins que el seu vaixell s'estavellava contra les roques de la costa. Solament Ulisses va saber com resistir al parany del seu encant.

Entrada 8

MITES GRECS

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dèdal i Ícar 

Mentrestant a Creta Minos, enfurit per la mort del Minotaure i la fugida dels atenesos i de la seva filla, va castigar Dèdal. El va tancar amb el seu fill Ícar dins el Laberint, que era tan embolicat que ni tan sols el seu constructor en sabia trobar la sortida. Tot i així l'astúcia i la traça de Dèdal no podia ser reclosa pels murs del Laberint: va enginyar-se l'elaboració d'unes ales que va confeccionar amb cera i plomes per al seu fill i ell mateix. Amb les ales van poden eixir del Laberint, no sense que abans avisés seriosament al seu fill que no s'envolés massa perquè la calor del sol podria desfer la cera de les ales. Això no obstant Ícar, un adolescent rebec, no va fer cas de l'advertiment del seu pare, sinó que, entusiasmat pel fet de volar, es va enlairar cada cop més i més fins que el sol va fondre la cera de les ales i va caure en picat. El seu pare va contemplar com el seu fill es va estimbar en el mar, impotent per salvar-lo. Les seves restes van ser enterrades en una illa propera que rebria el nom d'Icària.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pandora

Pandora sorgeix com a conseqüència del càstig de Zeus a Prometeu, qui va gosar enganyar-lo per ajudar els homes. Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura a imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres déus que li fessin dons: Afrodita li va infondre l’encís, Atena el coneixement de les arts de la casa, Hermes li va proporcionar la paraula, la curiositat i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. Zeus també li va donar una capsa per a Prometeu, tot dient-li que era plena de tresors (segons el mite original, era una gerra). Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la capsa. 

Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un temps s'hi va casar. Li va prohibir que obrís la capsa divina seguint els consells de Prometeu. Pandora, però, era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la capsa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la capsa, però l'únic que va aconseguir que hi restés va ser l'esperança. Per això es diu que l'esperança és l'últim que perd l'home. Els mals que van eixir de la capsa també van provocar la mort de la mateixa Pandora. 

D'aquesta llegenda se'n deriva la frase feta obrir la capsa de Pandora, que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions. 

Una segona interpretació, més d'acord amb el significat del nom, sosté que la capsa contenia justament tots els béns per a la humanitat i que en obrir-la aquests van volar, tornant amb els déus. Només l'esperança va romandre al costat dels humans (la divinitat no la necessita). En ambdós casos l'obertura de la capsa suposa la fi definitiva de l'edat d'or humana.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Minos i el Minotaure

En la mitologia grega, Posidó, déu del mar, va enviar un bou blanc al rei Minos de Creta perquè el sacrifiqués en el seu honor. El rei Minos es va quedar meravellat davant de la bellesa de l'animal i, en comptes de sacrificar-lo, el va guardar entre els seus ramats, cosa que provocà la ira de Posidó. El déu es va venjar d'aquesta traïció fent que la dona del rei, Pasífae, s'enamorés bojament d'aquell bou blanc. Sota les ordres de la reina, Dèdal que era un inventor de l'època va fer una vaca de fusta, on Pasífae es va amagar. Així, Pasífae, va poder consumar el seu amor amb el bou blanc. De la seva unió va néixer el minotaure, un monstre amb el cos d'home i el cap de bou. 

Minos, després de consultar un oracle, va ordenar a Dèdal que construís el famós Laberint i el monstre hi va ser tancat. 

Durant aquella època, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d'Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una rebel·lió contra ell. En una ocasió en què Androgeu havia acudit a Atenes per a participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo. 

Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i, com que no va trobar ni una cosa ni l'altra, va decidir venjar-se. Minos va enviar una expedició de càstig que va assolar tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en el fet que, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure. 

Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i, quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser inclòs entre els elegits. 

Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Així, després de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el camí de sortida del Laberint només seguint el fil que havia anat desenrotllant prèviament. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar (els joves eren tancats al Laberint sense armes), i alliberà així als atenenesos d'haver de pagar el tribut de sang. 

Aquesta història simbolitza el triomf de la civilització (Teseu arriba de Grècia, bressol aleshores de la cultura) sobre la barbàrie (el monstre).

Entrada 7

PELICULES ON APAREIX LA MITOLOGIA GREGA

Al contrari dels videojocs, s'han fet moltes pelicules de la mitologia grega:

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

HELENA DE TROIA

Encara que està casada amb Menelao, rei d'Esparta, Helena s'enamora bojament de Paris, un príncep troià. Els amants fugen junts a Troia, on el pare de Paris, el rei Príam, els brinda asil. Decidit a recuperar a Helena, Agamèmnon, el despietat germà de Menelau, acabdilla el temible exèrcit espartano portant fins a la costa de la ciutat fortificada.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

TROIA

A l'antiga Grècia, la passió de dos dels amants més llegendaris de la història, Paris, Príncep de Troia, i Helena, reina d'Esparta, desencadena una guerra que assolarà una civilització. El segrest d'Helena, dona del Rei Menelau, per part de Paris és un insult que no es pot tolerar. L'orgull familiar estableix que una ofensa a Menelau és un afront al seu germà Agamèmnon, el poderós Rei de Micenes, que no triga a reunir a totes les tribus grans de Grècia per recuperar a Helena de mans dels troians i defensar l'honor del seu germà. La veritat és que la lluita per l'honor per part d'Agamèmnon està corrompuda per la seva incontenible cobdícia ingent que necessita el contol de Troia paar assegurés la supremacia del seu, ja vast, imperi. La ciutat emmurallada, sota el comandament del rei Príam i defensada pel poderós Príncep Hèctor, és una fortalesa en la qual cap exèrcit ha estat capaç de penetrar. Només un home s'erigeix ​​en la clau per a la victòria o la derrota de Troia - Aquil·les, considerat el més gran guerrer viu. És la seva insaciable ànsia de fama eterna el que el porta a atacar les portes de Troia sota l'estendard d'Agamèmnon. Dos mons aniran a la guerra per l'honor i el pder. Milers d'homes moriran en la seva lluita per aconseguir la glòria. I, per amor, una nació quedarà reduïda a cendres.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

HERÀCLES: L'ORIGEN DE LA LLEGENDA

En un intent desesperat per alliberar el seu poble de l'opressió del seu venjatiu espòs, la reina Alcmena dirigeix ​​les seves súpliques cap als déus i fruit de les seves pregàries neix Hèrcules, engendrat per Zeus, pare dels déus i els homes. Aliè a la seva veritable identitat, Hèrcules pateix el menyspreu del rei Amfitrió, qui afavoreix sempre al seu fill legítim Ificles. El jove Hèrcules s'enamora de la bella Hebe, encara que la seva història d'amor queda truncada quan Amfitrió, pare d'Hèrcules, proclama que serà Ificles qui contraurà matrimoni amb la princesa. Hèrcules intenta fugir amb la seva estimada, però és capturat per la guàrdia del rei Amfitrió, qui li envia a la guerra. Després de burlar la mort, Hèrcules s'embarca amb el guerrer Sotiris en una missió per alliberar el regne de la tirania d'Amfitrió, recuperar la seva estimada de les urpes del seu germà i ocupar el seu lloc en el panteó dels herois grecs.

Entrada 6

VIDEOJOCS ON APAREIX LA MITOLOGIA GREGA

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

God Of War

(Déu de la Guerra)

Aquesta és la sèrie basada en la mitologia grega per excel·lència. Prenem el control de Kratos, un guerrer espartà que va donar la seva vida pels déus (literalment) i no hi haurà res que l'aturi per exaltar la seva venjança. En aquesta sèrie tenim a tot el panteó grec i són a la llista negra de Kratos, des de Ares fins Zeus. I no només tenim a aquests personatges, sinó a un sense nombre de criatures mitològiques així com d'herois com el mateix Hèrcules. I per descomptat, no cal oblidar als Titans. Aquesta sèrie brinda amb brutalitat un festí de violència grega.

Aquí podeu veure totes les portades de tots els jocs de God Of War:

Per conéixer la història de God Of War podeu mirar aquesta sèrie de videos de un canal de YouTube anomenat El Fedelobo:

PART 1: https://www.youtube.com/watch?v=sOukXvV9cPg

PART 2: https://www.youtube.com/watch?v=qLYqCZCjDsI

PART 3: https://www.youtube.com/watch?v=8rCaqQ39IZI

PART 4: https://www.youtube.com/watch?v=zYA2_wVVmJ0

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Age Of Mythology

(L'Era de la Mitología)

És un videojoc per a ordinador personal d'estratègia en temps real en base mitològica desenvolupat per Ensemble Studios i publicat per Microsoft Game Studios. Es va treure al mercat l'1 de novembre de 2002 als Estats Units i una setmana més tard a Europa. Forma part de la saga de videojocs Age of Empires, Age of Mythology està inspirat en el mites i les llegendes dels grecs, egipcis i nòrdics. no obstant, hi ha molts elements del joc que són similars als altres videojocs d’Age of Empires. Les campanyes estan basades en l'almirall de l'Atlàntida Arkantos, el qual es veu obligat a viatjar per les tres cultures del joc a la caça d'un ciclop que s'ha aliat amb Posidó en contra de l'Atlàntida.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Kid Icarus

(Ícar el Nin)

Aquesta famosa i estimada sèrie de Nintendo també involucra personatges i temes grecs. Encara que no és molt apegat als mites grecs. De fet, no hi ha un cap personatge anomenat Ícar i el protagonista es diu Pit. No obstant això, hi ha aparicions de bèsties com Cèrber i la Hidra, a més l'antagonista és Medusa, qui és una deessa de la foscor capaç de convertir les seves víctimes en pedra. Aquesta sèrie va estar molt temps als llimbs, fins que el 2012 es va estrenar a Nintendo 3DS Kid Icarus: Uprising. No hi ha grans herois musculosos, però Pit és capaç de captivar amb la seva agilitat i les emocionants batalles que lliura.

Entrada 5

L'OLIMP I ELS SEUS DÉUS EXPLICATS

El mont Olimp (en grec antic Όλυμπος, transcrit Ólympos segons la pronúncia antiga i Ólimbos segons l'actual) és la muntanya més alta de Grècia

En la mitologia grega, al cim d'aquesta muntanya, hi havia els dotze déus olímpics, els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes, construïda per Hefest i habitada per Zeus i altres déus, tenia una sala on es reunien no sols els deus de l'Olimp sinó també els que vivien a la terra i a la mar.

El tron de l'Olimp va ser ocupat per Zeus després de derrotar junt amb els seus germans a Cronos. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols i les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel.

En aquest món sagrat, hi residien els déus i deesses olímpics:

 Zeus, Hera, Hefest, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Ares, Afrodita, Hèstia, Hermes, Demèter, Posidó, Hades (realment vivia a l'Hades, regne dels morts, juntament amb Persèfone, i n'era ell el rei).

Zeus (Ζεύς):
   Déu rei i pare dels déus, el governant de l'Olimp i déu dels cels, el temps, els trons, els llamps, la llei, l'ordre i la justícia. Era el fill petit de Cronos i Rea. Derrocà el seu pare Cronos i guanyà la sobirania dels cels per a si mateix. En l'art fou representat com un home reial, madur, amb una figura robusta i una barba fosca. Els seus atributs habituals són el ceptre reial i el raig, i els seus animals sagrats eren l'àguila i el bou. El seu equivalent romà era Júpiter.

 

  Hera (Ἥρα):

Deessa del cel i del matrimoni, de les dones, el part, els hereters, els reis i imperis. Era la dona i germana de Zeus i filla de Cronos i Rea. Generalment era representada com una dona en la flor del a vida, portant una diadema i un vel sostenint un bastó amb punta de lotus. Com que era la deessa del matrimoni, les infidelitats de Zeus la portaren als gels i a la venjança. Els seus animals sagrats eren la vaca, el paó i el cucut. El seu equivalent romà era Juno.

Hefest (Ἥφαιστος):

Déu del foc, la metal·lúrgia i l'artesania. Segons els mites, era fill de Zeus i Hera o només fill d'Hera. Era el ferrer dels déus i el marit d'Afrodita. Era representat normalment com un home amb barba amb un martell, pinces i una enclusa, les eines d'un ferrer i sovint sobre un ase. Els seus animals sagrats eren l'ase, el gos de guàrdia i la grua. Entre les seves creacions principals hi ha l'armadura d'Aquil·les. El seu equivalent romà era Vulcà.

Atena (Ἀθηνᾶ):

Deessa de la intel·ligència, l'habilitat, la pau, la guerra, l'estratègia bèl·lica, l'artesania i la saviesa. Segons la majoria de les tradicions, va néixer del cap de Zeus completament formada. Era representada coronada amb un casc amb cresta, armada amb un escut i una llança i emprant una ègida sobre el vestit. Els poetes la descriuen com "d'ulls grisos" o de tenir uns ulls penetrants. Era la patrona de la ciutat d'Atenes (que duu el seu nom). El seu símbol és l'olivera i el seu animal sagrat, que sovint l'acompanya, és el mussol. El seu equivalent romà era Minerva.

Apol·lo (Ἀπόλλων):

Déu de la música, les arts, el coneixement, la cura, les profecies, la poesia, la bellesa masculina i el tir amb arc. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis. Com germà i germana, que s'identificaren amb el sol i la lluna, tots dos utilitzen l'arc i una fletxa. En els primers mites, Apol·lo lluita contra el seu mig germà Hermes. Tot i que era la realització del perfeccionisme, podia ser cruel i destructiu, i els seus amors eren rarament feliços. Els seus atributs inclouen la corona de llorer i la lira. Apareix sovint en companyia de les Muses. Els animals sagrats d'Apol·lo són els cabirols, els cignes, les cigales, els falcons, els corbs, les guineus, els ratolins i les serps.

Àrtemis (Ἄρτεμις):

Deessa verge de la caça, el desert, els animals, les noies joves, el part, la pesta i la lluna. En temps posteriors s'arribà a associar amb els arcs i les fletxes. Era filla de Zeus i Leto, i germana bessona d'Apol·lo. Sovint era representada en l'art com una dona jove, vestida amb un quitó curt fins als genolls i equipada amb un arc de caça i un cartutx de fletxes. Els seus atributs inclouen llances de caça, pells d'animals, el cérvol i altres animals salvatges. Els seus animals sagrats són els cérvols, els óssos i els porcs senglars. El seu equivalent romà era Diana.[1]

Ares (Ἄρης):

Déu de la guerra, la sang i la violència. És fill de Zeus i Hera. Fou representat com un jove, semi-nu amb un casc, llança o espasa, i escut. Homer el retrata com de mal humor i poc confiable, i generalment representa el caos de la guerra en contrast amb Atena, deessa de l'estratègia militar i l'habilitat bèl·lica. Era l'amant d'Afrodita. Els animals sagrats d'Ares són el voltor, les serps verinoses, els gossos i els porcs senglars. El seu equivalent romà era Mart.

Afrodita (Ἀφροδίτη):

Deessa de l'amor, la bellesa, el desig, el sexe i el plaer. Tot i que estava casada amb Hefest, tingué molts amants, sobretot Ares, Adonis i Anquises. Era representada com una dona bella i és l'única deessa que apareix nua o semi-nua. Els poetes lloaven la lluïssor del seu somriure. Els seus símbols són les roses i les altres flors, la petxina de pelegrí i la corona de myrtus. Els seus animals sagrats són els coloms i els pardals. El seu equivalent romà era Venus.

Hestia (Ἑστία): 

Diosa del hogar, del correcto orden de lo doméstico y de la familia. Nació en la primera generación olímpica y formó parte de los doce olímpicos, pero los relatos sugieren que cuando Dioniso llegó al monte Olimpo ella le cedió su lugar en los doce para evitar discordias. Se dice que cuando los olímpicos se dirigían a la guerra, la que respaldaba el Olimpo era Hestia. Ella era la única que no iba a la guerra.

Hermes (Έρμῆς):

Missatger dels déus; déu del comerç i la retòrica. Els símbols inclouen el caduceu (vara entrellaçada amb dues serps), les sandàlies i el casc alats, la cigonya i la tortuga (el closca va usar per inventar la lira). Fill de Zeus i la nimfa Maia. El segon olímpic més jove, tot just més gran que Dionís. Es va casar amb Dríope, filla del rei Dríope, i el seu fill Pa es va convertir en el déu de la natura, el senyor dels sàtirs, l'inventor de la flauta i el company de Dionís.









Dèmeter (Δημήτηρ):

Deessa de la fertilitat, l'agricultura, la natura i les estacions de l'any. Els símbols inclouen la rosella, el blat, la torxa i el porc. Medi filla de Cronos i Rea. El seu nom llatí, Ceres, ens va donar la paraula "cereal".









Posidó (Ποσειδῶν):

Senyor dels mars, els terratrèmols i els cavalls. Els símbols inclouen el cavall, el bou, el dofí i el trident. Medi fill de Cronos i Rea. Germà de Zeus i Hades. Casat amb la nereida Anfítrite, encara que, com la major part de déus masculins grecs, va tenir moltes amants.










Hades (ᾍδης):

Déu de l'inframón, dels morts i les riqueses de la terra ( «Pluto» es tradueix com «el ric»), va néixer a la primera generació olímpica, però a causa que viu a l'inframón en comptes de a la muntanya Olimp, no sol ser inclòs entre els dotze olímpics. Va robar a Perséfone de la Terra i la va convertir en la seva esposa en l'inframón, d'on la deixava sortir cada sis mesos per reunir-se amb la seva mare.